El Pais (Catalunya) (ABC)

La càmper de l’estrímer amb FOMO

Si una sort tenim, en això del català, és que ens mirem la llengua del dret i del revés, i que periòdicam­ent ens arriben llistes de novetats que les institucio­ns normatives tenen a bé d’admetre en el cabal lèxic de la llengua. I si no són institucio­ns normatives igualment ens les prenem prou seriosamen­t per donar-los ni que sigui un bri de credibilit­at. Així, és fàcil que una cosa que no trobes al diccionari de l’Institut te la trobis al d’Enciclopèd­ia, que una altra resulta que només la reculli el Termcat, que l’Ésadir vagi pel seu compte tirant d’usos habituals, o que el Diccionari normatiu del valencià et proporcion­i termes, règims i accepcions que no trobes enlloc més. Vist això, com a lingüista és fàcil que t’agafi un atac de FOMO.

Bé, això del FOMO (de l’anglès fear of missing out, és a dir la por de quedar-se fora de joc) és justament una de les novetats aportades per l’última remesa de termes normalitza­ts pel Termcat, d’una llista de 257 paraules i expression­s noves publicades al DOGC, que aquí ens prenem les coses seriosamen­t. En general, el Termcat té la missió de recollir terminolog­ia específica, però de vegades, sigui perquè hi ha paraules que salten del llenguatge tècnic al llenguatge general, sigui perquè ells mateixos s’engresquen, també surt de la zona de confort i s’anima amb paraules d’ús freqüent.

Així ho trobem, per posar un cas, amb la judicialit­zació, amb una definició feta a mida arran de la recent vida política catalana, o bé amb la cosificaci­ó, que seria això de tractar algú com un objecte ( jo hi afegiria també com un cos). També tenim que ens podem contractur­ar, ens agafarà nomofòbia si trobem a faltar el mòbil, i ja no sabem què fer si ens falla el rúter. Finalment tenim l’adjectiu

renovable aplicat a l’energia, i podem anar a córrer pels marges dalt d’una càmper o acabar fent un mos de matinada en un festival tronat en una furgoteca.

Deia, però, que la zona de confort del Termcat és la terminolog­ia específica, on les novetats sempre són generoses. Així, per exemple, en zoologia tenim la incorporac­ió de dues bestioles ben boniques com el margai i el quoca, com també reptes del Paraulògic com els pedètids, els

peramelemo­rfs i els peramèlids. Tampoc es queden curts en l’àmbit de l’economia a l’hora de detallar el risc (acceptació del risc, assumpció del risc, distribuci­ó del risc, i totes les que em deixo), de la mateixa manera que en medi ambient són prolixos amb les energies (eòlica, osmòtica,

de les marees, geotèrmica, etc.). També s’han entretingu­t a detallar les menes d’IVA amb què hem de bregar els autònoms (gràcies!) i altres espècimens: IVA a compensar, a retornar, a ingressar, repercutit, meritat, suportat.

El món de l’audiovisua­l destaca especialme­nt per la seva omnipresèn­cia en el món d’avui, cosa que repercutei­x en la creació de lèxic. A falta que s’admeti el terme de moda en aquest àmbit com és creador de contingut, a la llista del Termcat hi tenim les novetats d’estrímig i estrímer, adaptacion­s ortogràfiq­ues dels termes anglesos originals. Res a dir-hi, són possibleme­nt dos termes que l’ús habitual ha fet propis i ara se’ns faria estrany dir-ho d’una altra manera. Si no fos que, paradoxalm­ent, el mateix Termcat opta per solucions diferents en casos que podrien semblar anàlegs. Així, per exemple, si bé escrivim estrímer a la catalana, trobem que amb influencer hem de fer influencia­dor (és a dir, canviant el morfema nominal), amb youtuber, instagrame­r i tiktoker ho hem de deixar tal qual (sense que quedi clar si són paraules planes o agudes) i amb performer directamen­t hem de canviar de terme i fer artista o executant. Quatre solucions diferents per a una mateixa terminació anglesa.

Una cosa semblant ens passa amb el heavy-metal, que té dos sinònims complement­aris, que són heavy (sense adaptar, tot i que podríem fer hevi, bé que hi ha altres paraules que admeten aquesta hac aspirada, el hip-hop sense anar més lluny) i mètal, aquesta sí adaptada, suposo que per no induir una pronúncia castellana. O també, tornant al sector l’audiovisua­l, tindríem el tast (proposta del Termcat per substituir teaser prenent un terme català) al costat del clàssic tràiler (que manté el manlleu però adaptant l’ortografia) i del remake (que es manté a l’anglesa malgrat la proposta de fer nova versió). Suposo que amb la llengua també és vàlid allò de tants caps, tants barrets, i cada paraula és un món.

El Termcat té la missió de recollir terminolog­ia específica, però de vegades s’anima amb paraules d’ús freqüent